La catalasa en un enzim que la podem trobar en molts organismes vius, i catalitza la reacció de descomposició del peròxid d'hidrogen en aigua i oxigen.
El peròxid d'hidrogen és un dels productes del metabolisme cel·lular en diversos organismes, però donada la seva potencial toxicitat, és transformat seguida per l'enzim catalasa.
Un enzim és una proteïna que catalitza les reaccions bioquímiques del metabolisme. Els enzims actuen sobre les molècules conegudes com a substrats i permeten el desenvolupament dels diversos processos cel·lulars.
És important determinar a més de tot el que s'ha exposat que els enzims es caracteritzen per comptar amb una sèrie de senyals d'identitat pròpies que les determinen en tots i cadascun dels seus aspectes.
En aquesta pràctica vam utilitzar:
- Tabla de dissecció
- Bisturí
- Creïlla
- Fetge
- Aigua
- Aigua oxigenada
- 4 tubs d'assaig
- Ganivet
- 2 gots de precipitat
- Mistera
- Pinces
En primer lloc vam trossejar la creïlla i el fetge amb el ganivet i vam posar l'aigua a calfar dins del got de precipitat. Quan l'aigua va comensar a bollir, vam introduir en un got els trossos de creïlla i en l'altre els del fetge i vam esperar 5-6 minuts per aconseguir el resultat que buscavem, observar la presència de la catalasa als teixits vegetals i l'efecte que provoca la temperatura.
Una vegada passat el temps, vam traure un tros de cada amb l'ajuda de les pinces i el vam introduir en cada tub d'assaig. En el altres dos tubs restants vam fer el mateix pero amb trossos sense bollir. Els vam tirar unes gotes d'aigua oxigenada a cada un dels tubs i els vam agitar i vam comprovar com la catalasa va reaccionar els trossos que no estaven bollits ja que tenien moltes bombolles a l'interior del tub d'assaig.
Aquest fet es deu a la desnaturalització del enzim degut al calor i implica la pèrdua de la seua funció.
 |
 |
Usos de l'aigua oxigenada en les ferides
Quan ens fem una ferida, molts ens tirem un bon raig d'aigua oxigenada. Llavors vam assistir a una efervescència i picor que sempre hem associat que una batalla sense quarter entre els agents infecciosos i els immaculats guerrers oxigenats.
El que passa quan ens tirem aigua oxigenada és que els enzims de la sang bombollegen, però ho fan perquè s'estan morint cèl·lules: el flux capil·lar es veu restringit i la curació s'alenteix. Llavors, l'aigua oxigenada és una bona idea?
El que assenyala l'Acadèmia Americana de Dermatologia és que no hauríem de ruixar ferides obertes amb aigua oxigenada. Perquè l'aigua oxigenada danya el teixit: la picor que sentim és senyal que una substància irritant està danyant les cèl·lules de la pell.
El Centre de Control de Malalties desaconsella fins i tot ruixar amb aigua oxigenada la pell i les membranes mucoses, en tots els casos. Perquè l'aigua oxigenada ni tan sols és un bon antisèptic. L'aigua oxigenada que s'usa en els hospitals té una major concentració com a desinfectant, però l'aigua oxigenada domèstica, no, i no mata a tots els gèrmens
Fonts d'informació:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada