divendres, 9 de juny del 2017

HEPATITIS C

Que és l'hepatitis C?

L'hepatitis C és causada pel virus VHC, causa inflamació hepàtica, sol ser asimptomàtica, si no és detectada i tractada en forma primerenca pot produir fibrosi, cirrosi, i fins i tot càncer hepàtic.

Una de les principals característiques de l'Hepatitis C és que en la majoria dels casos no presenta símptomes visibles, fins que no està en un període avançat o bé en la seva etapa aguda, que moltes vegades és confós amb un malestar hepàtic, atès que els símptomes de la seva etapa aguda solen permaneixer poc temps.
Per aquesta característica, es considera que al món hi ha 200.000.000 d'infectats i la majoria no saben que ho estan, generalment la seuua detecció és casual quan es va a donar sang o quan el metge realitza un complet revisió físic .
No existeix en l'actualitat una vacuna per a l'hepatitis C, però si tractaments que seran més efectius atacant al virus, quan més pronte es detecte la infecció.
L'hepatitis C és una malaltia perillosa, perquè que no presenta símptomes i el virus que es troba present en la sang, ataca i deteriora al fetge arribant en alguns casos a produir cirrosi o càncer hepàtic.


Com es transmet l'hepatitis C?
El virus de l'hepatitis C es transmet per contacte directe amb sang infectada o hemoderivats, sang directe, per via parenteral.
La transmissió sexual s'ha donat en molts poc cassos, es donaria especialment en relacions sexuals de risc, en relacions no segures és recomanable l'ús de preservatius, si bé s'ha trobat virus en altres secrecions no ha estat en les quantitats necessàries per a una possible transmissió.
És important exigir l'esterilització adequada per al virus de l'hepatitis C quan es va al odontòleg, podòleg, manicura i tots aquells professionals que utilitzin elements tallants o invasius en el cos (tatuatges, pírcing).

L'Hepatitis C no es transmet per petons, abraçades, suor, tos, menjars, contacte casual, alletar o per compartir gots, coberts o plats.

Quins són els símptomes de l'hepatitis C?
La majoria de les persones amb hepatitis C no presenten cap símptoma, però algunes persones amb hepatitis C poden sentir una sensació similar a la de l'estat gripal i símptomes com els que es descriuen a continuació.

En cas d'haver símptomes, aquests poden ser:
Cansament Nàusees Pèrdua de la gana Febre
Altres persones presenten també:
Dolor abdominal Color groguenc dels ulls i / o la pell

Enfosquiment de l'orina
Excrement de color argila


Grups en risc
Treballadors de les àrees on sigua possible el contacte amb sang, com infermeres, metges, paramèdics, odontologos, bioquímics..
Persones que van tendre atenció medica en llocs que no estaven preparats per esterilitzar
Persones que es van injectar o aspirar drogues, encara que sigua una sola vegada a la vida.
Pacients que fan o van fer hemodiàlisi, hemofílics.
Persones amb tatuatges o pírcing.
Persones amb mútiples parelles sexuals o comportaments sexuals de risc.
Publicat per a Cap comentari:

divendres, 2 de juny del 2017

DISSECCIÓ RONYÓ 02-05-2017


Els ronyons són òrgans en forma de fesol; cada un més o menys de la mida d'un puny. Es localitzen prop de la part mitjana de l'esquena, baix de la caixa toràcica (les costelles), un a cada costat de la columna vertebral. Els ronyons són avançades màquines de reprocessament, que realitzen diverses funcions per mantindre la sang neta. Cada dia, els ronyons d'una persona processen aproximadament 190 litres de sang per eliminar al voltant de 2 litres de productes de rebuig i aigua en excés.

Per a realitzar aquesta pràctica i observar l'estructura dels ronyons vam utilitzar:
  • Ronyó
  • Pinces
  • Tisores
  • Bisturí
  • Guants
  • Aigua Oxigenada
  • Taula de dissecció
  • Pipeta
  • Cubeta de dissecció
















Per començar la dissecció vam comprovar si hi havien o no líquids a l'interior del ronyó com sang o orina, fent pressió sobre ell. 
A continuació amb el bisturí vam dividir el ronyó en dos parts fent un tall. En la part interna vam vore la escorça renal que cobreix tot el ronyó i  la mèdul·la renal formada per les piràmides de Malpighi . 

Ací observem una imatge de la dissecció del meu company Sergi on es diferèncien  millor les parts senyalades anteriorment, sobretot les piràmides de Malpighi.
Foto del meu company Sergi

Per finalitzar la pràctica vam tirar sobre el ronyó unes gotes d'aigua oxigenada am la pipeta i vam comprovar com va reaccionar degut a les deixalles en l'orina que contenia el ronyó al seu interior, com enzims que reaccionen.
Reacció amb l'aigua oxigenada


Reacció amb l'aigua oxigenada


Una vegada van desapareixer les bombolles de l'aigua oxigenada vam vore les branques dels túbuls col·lectors, ja que soles es poden observar després de fer la reacció.

Ampliació:

Les dues causes més comunes d'insuficiència renal són la diabetis i la pressió arterial alta. Les persones amb antecedents familiars de qualsevol tipus de problema renal també corren el risc de patir insuficiència renal.

La diabetis és una malaltia que evita que l'organisme faci servir la glucosa, una forma de sucre, com hauria. Si la glucosa roman en la sang en comptes de descompondre, pot actuar com un verí. El dany a les nefrones provocat per la glucosa intacta a la sang es diu malaltia renal diabètica. Mantenir baixos els nivells de glucosa a la sang pot demorar o prevenir la malaltia renal diabètica. L'ús de medicaments per tractar la pressió arterial alta anomenats inhibidors de enzim convertidor d'angiotensina (ECA) o bloquejadors del receptor d'angiotensina (BRA) també retarda o demora la progressió de la malaltia renal diabètica.

La pressió arterial alta pot danyar els petits vasos sanguinis en els ronyons. Els gots danyats no poden filtrar les deixalles de la sang com ho haurien de fer. Un metge pot receptar medicaments per a la pressió arterial. S'ha descobert que els inhibidors de ECA i els BRA protegeixen els ronyons fins i tot més que altres medicaments que baixen la pressió arterial a nivells similars. El National Heart, Lung, and Blood Institute (NHLBI per les seves sigles), que en espanyol es diu Institut Nacional del Cor, els Pulmons i la Sang, un dels National Institutes of Health, recomana que les persones amb diabetis o funció reduïda de els ronyons mantinguin la seva pressió arterial per sota de 130/80.


Fonts d'informació:

Publicat per a Cap comentari:

COMPROVACIÓ ENZIMÀTICA DE LA CATALASA



La catalasa en un enzim que la podem trobar en molts organismes vius, i catalitza la reacció de descomposició del peròxid d'hidrogen en aigua i oxigen.

El peròxid d'hidrogen és un dels productes del metabolisme cel·lular en diversos organismes, però donada la seva potencial toxicitat, és transformat seguida per l'enzim catalasa.


Un enzim és una proteïna que catalitza les reaccions bioquímiques del metabolisme. Els enzims actuen sobre les molècules conegudes com a substrats i permeten el desenvolupament dels diversos processos cel·lulars.

És important determinar a més de tot el que s'ha exposat que els enzims es caracteritzen per comptar amb una sèrie de senyals d'identitat pròpies que les determinen en tots i cadascun dels seus aspectes.


En aquesta pràctica vam utilitzar:
  • Tabla de dissecció
  • Bisturí
  • Creïlla
  • Fetge
  • Aigua
  • Aigua oxigenada
  • 4 tubs d'assaig
  • Ganivet
  • 2 gots de precipitat
  • Mistera
  • Pinces



En primer lloc vam trossejar la creïlla i el fetge amb el ganivet i vam posar l'aigua a calfar dins del got de precipitat. Quan l'aigua va comensar a bollir, vam introduir en un got els trossos de creïlla i en l'altre els del fetge i vam esperar 5-6 minuts per aconseguir el resultat que buscavem, observar la presència de la catalasa als teixits vegetals i l'efecte que provoca la temperatura.





Una vegada passat el temps, vam traure un tros de cada amb l'ajuda de les pinces i el vam introduir en cada tub d'assaig. En el altres dos tubs restants vam fer el mateix pero amb trossos sense bollir. Els vam tirar unes gotes d'aigua oxigenada a cada un dels tubs i els vam agitar i vam comprovar com la catalasa va reaccionar els trossos que no estaven bollits ja que tenien moltes bombolles a l'interior del tub d'assaig.
Aquest fet es deu a la desnaturalització del enzim degut al calor i implica la pèrdua de la seua funció.

Usos de l'aigua oxigenada en les ferides

Quan ens fem una ferida, molts ens tirem un bon raig d'aigua oxigenada. Llavors vam assistir a una efervescència i picor que sempre hem associat que una batalla sense quarter entre els agents infecciosos i els immaculats guerrers oxigenats.
El que passa quan ens tirem aigua oxigenada és que els enzims de la sang bombollegen, però ho fan perquè s'estan morint cèl·lules: el flux capil·lar es veu restringit i la curació s'alenteix. Llavors, l'aigua oxigenada és una bona idea?
El que assenyala l'Acadèmia Americana de Dermatologia és que no hauríem de ruixar ferides obertes amb aigua oxigenada. Perquè l'aigua oxigenada danya el teixit: la picor que sentim és senyal que una substància irritant està danyant les cèl·lules de la pell.
El Centre de Control de Malalties desaconsella fins i tot ruixar amb aigua oxigenada la pell i les membranes mucoses, en tots els casos. Perquè l'aigua oxigenada ni tan sols és un bon antisèptic. L'aigua oxigenada que s'usa en els hospitals té una major concentració com a desinfectant, però l'aigua oxigenada domèstica, no, i no mata a tots els gèrmens


Fonts d'informació:


Publicat per a Cap comentari:

DISSECCIÓ DE L'ULL 09-05-2017


L'ull és l'òrgan de la vista. Aquest és un globus buit quasi esfèric ple de líquids. La capa externa l'escleròtica és fibrosa i protectora. La capa mitjana composta per la coroide és vascular. La capa més interna o retina és nerviosa o sensorial. Els líquids de l'ull estan separats pel cristal·lí en humor vitri (darrere del cristal·lí) i humor aquós (davant del cristal·lí). El cristal·lí en si és flexible i està suspès per lligaments que li permeten canviar de forma per enfocar la llum a la retina, la qual està composta de neurones sensorials.




En aquesta pràctica el que voliem era observar l'ull, les seues parts i l'estructura tant per dins com per fora. Per a realitzar-la vam utilitzar:
  • Ull de vaca
  • Bisturí
  • Tisores
  • Pinces
  • Cubeta de dissecció
  • Paper de diari
  • Guants


En primer lloc vam observar a la part de darrere de l'ull el nervi òptic, encarregat de transmetre la informació visual al cervell.

Tot seguit procedirem a tallar els músculs que envoltaven l'ull amb les tisores i el bisturí fins vore la capa escleròtica, la més externa.


Després vam tallar la escleròtica per segui amb la dissecció i observar la part interna, la capa mitjana composta per la coroides i la més interna que és la retina.

Cornea

retina
Finalment vam traure el cristal·lí i el vam posar sobre un paper de diari per observar com actua de lupa.

Ampliació:

DALTONISME
La majoria de les vegades, el daltonisme és genètic. No existeix un tractament, però la majoria de les persones s'adapta i aquest quadre no sembla limitar les seves activitats.

Hi ha tres defectes principals per veure els colors. Els defectes de la vista per veure els colors vermell i verd són els més comuns. Aquest tipus és més freqüent en els homes que en les dones. Els altres tipus importants són els defectes de la vista per veure els colors blau i groc i l'absència total de poder veure tots els colors.



-Al·lèrgies
-Productes que es fan servir per als lents de contacte, gotes per als ulls o ungüents.



CÀNCER D'ULL
El càncer d'ull és poc comú. Pot afectar les parts externes de l'ull, com les parpelles, que estan formats per músculs, pell i nervis. Si comença a l'interior del globus ocular s'anomena càncer intraocular. Els càncers intraoculars més comuns en adults són el melanoma i el limfoma. El càncer de ull més comuna en els nens és el retinoblastoma, que comença a les cèl·lules de la retina. El càncer també pot disseminar des de l'ull fins a altres parts del cos.

El tractament del càncer de ull varia segons el tipus i l'estat en què es trobi. Pot incloure cirurgia, radioteràpia, teràpia amb calor o fred o tractament amb raigs làser.

CONJUNTIVITIS
La conjuntivitis causa inflor, picor, ardor, llagrimeig i envermelliment de la conjuntiva, la membrana prima i translúcida que recobreix la part blanca de l'ull i l'interior de les parpelles. Les causes poden ser:
-Infecció bacteriana o viral
-Substàncies que causen irritació
-Productes que es fan servir per als lents de contacte, gotes per als ulls o ungüents.
La conjuntivitis, en general, no afecta la vista. La conjuntivitis infecciosa es contagia fàcilment de persona a persona. La infecció desapareix per si sola sense tractament, però la conjuntivitis bacteriana necessita tractament amb gotes o ungüents antibiòtics

Per a més informació sobre les enfermetats de l'ull poder entrar en aquesta pagina:
https://medlineplus.gov/spanish/pinkeye.html

Fonts d'informació:
https://medlineplus.gov/spanish/pinkeye.html

http://www.medicaloptica.es/salud-visual/como-funciona-el-ojo

Publicat per a Cap comentari:
Subscriure's a: Missatges (Atom)