DISSECCIÓ DEL COR 17-01-2017

El cor és un òrgan localitzat al tòrax, recolzat sobre el múscul diafragma, constitueix l'estructura més important del sistema circulatori, ja que actua com una bomba que impulsa la sang per tot l'organisme, permetent que l'oxigen i els nutrients puguin arribar a els diferents òrgans i teixits.

Està conformat principalment per fibres musculars cuites com múscul cardíac, que són d'un tipus particular que només es troba al cor, aquestes fibres conformen el miocardi. Per fora el cor es troba revestit per una membrana que el separa de les altres estructures del tòrax, es tracta del pericardi. En el seu interior es troba recobert per una capa coneguda com endocardi que té com a finalitat oferir una superfície llisa per evitar la turbulència i la formació de coàguls de sang.

Materials utilitzats:

• Cor de porc
• Cor de corder
• Bisturí
• Guants
• Safata

En primer lloc vam col·locar el cor correctament en la safata, la part plana va quedar a la part de baix i la mes redona a la part de dalt.

Tot seguit vam començar el procés per vore la estructura interna:

Primer que res vam clavar el dit per l'esquerda que connecta el ventricle i aurícula, i vam obervar també les artèries pulmonar i aorta, la més important que tenim ja que es per la que ix la sang del cor i l'encarregada de transportar la sang per tot el cos. Vam observar com la grossor de les parets del ventricle no són iguals ja que la part dreta es més grossa perque bombeja la sang per a que ixca per la artèria aorta.

En esta foto podem observar el ventricle esquerre, de menys grossor

En esta foto observem les artèries.

En esta foto observem el ventrilcle esquerre amb molta més grossor 

Les fibres de Purkinje o teixit de Purkinje formen part del múscul cardíac i es localitzen a les parets ventriculars, per sota del endocardi. Aquestes fibres són cèl·lules musculars miocardiales especialitzades que condueixen l'impuls elèctric que ocasiona la contracció coordinada dels ventricles del cor.

Ací amb una foto del meu company Sergi podem observar millor el teixitde Purkinje

Ací podem observar  tela de Purkinje 

 També vam utilitzar un cor de porc ja que en aquest es podien vore amb claritat les artèries i venes perquè no les van retallar com en els cors de corder.

Ací podem observar el cor de corder

Factors de risc cardiovascular:
Obesitat, inactivitat física, fumar, diabetis, pressió arterial alta o colesterol elevat són els factors de risc més comuns de les malalties coronàries. Conèixer el teu nivell de risc cardiovascular t'ajudarà a adoptar hàbits de vida saludables per prevenir les malalties del cor.

Quins són els símptomes més comuns d'un infart?

• Molèstia al pit: pressió incòmoda, dolor opressiu, sensació de plenitud o dolor al centre del pit que apareix en fer un esforç i augmenta en intensitat. 
• Dolor agut a la part superior del cos: pots sentir dolor o malestar a l'esquena, el coll o la mandíbula. El dolor també pot estendre a un braç, és especial a l'esquerra.
• Dificultat per respirar: pots sentir una falta intensa d'aire de forma sobtada, que pot aparèixer abans de la molèstia al pit o després de tenir-la. Pot produir-se en repòs o mentre fas una activitat física normal.
• Suor fred: és possible que aparegui una suor inexplicable o excessiu, o un sobtat suor freda, al front i el llavi superior.
• Fatiga o cansament inusual o inexplicable.
• Marejos o atordiments desconeguts.
• Nàusees sobtades amb vòmits.

Ací us deixe una imatge treballant a classe

• 
  

DETERMINACIÓ DEL GRUP SANGUINI 24-01-2017

La sang és un teixit líquid que recorre l'organisme, a través dels vasos sanguinis que transporta les cèl·lules necessàries per dur a terme les funcions vitals (respirar, formar substàncies, defensar-se d'agressions). La quantitat de sang d'una persona està en relació amb la seva edat, pes, sexe i alçada. 

La sang transporta els principis nutritius des de l'aparell digestiu fins a les cèl·lules, on es recullen també les substàncies de rebuig per eliminar-les gràcies als ronyons, el fetge i altres òrgans d'excreció. També és l'encarregada de regular el transport d'oxigen i l'eliminació de l'anhídrid carbònic. Té un paper important en funcions com la coagulació, la immunitat i el control de la temperatura corporal.

Hi ha infinitat de grups sanguinis, però destaquen per la seva importància a l'hora de la transfusió dels grups pertanyents al sistema ABO i Rh.

GRUP SANGUINI	ANTÍGEN	ANTICOS
A	A	β o anti-B
B	B	α o anti-A
AB	A y B	Cap
0	Cap	α o anti-A i  β o anti-B
Rh positiu	D	-
Rh negatiu	-	anti-D

Els materials que vam utilitzar van ser:

• Alcohol de 96º
• Sérum anti-A
• Sérum anti-B
• Sérum anti-D
• Portaobjetes 
• Retolador permanent
• Palillos
• Agulla estèril
• Cotó-en-pèl

Per a començar la pràctica vam dibuixar sobre el portaobjectes línies per dividir-lo en quatre parts. Tot seguit vam posar una lletra a cada part per a diferenciar el que anavem a fer en cada mostra de sang. A continuació ens vam punxar al dit amb l'agulla estèril i vam col·locar una gota de sang a cada part del portaobjectes. 

Portaobjectes amb les gotes de sang en cada part.

Després a cada part vam posar un sérum diferent, anti-A, anti-B, anti-C i una part lliure per a comparar la sang. Una vegada tirades les gotes del corresponent sérum sobre cada gota de sang, ho vam mesclar i després d'uns minuts vam observar els resultats.

Aquests resultats són dels meu company Arnau ja que jo no em vaig punxar amb l'agulla per a col·locar sang meua. Ací podem observar que l'unic cas en el que la sang s'ha aglutinat ha sigut en  l'anticos D, per tant Arnau pertany al grup sanguini 0-. Aixó significa que pot donar sang a totes les persones, sense importar el grup sanguini que tinguen, però sols pot rebre sang de persones amb el mateix grup que ell, 0-.

Ací podem observar un cas igual que el del meu company Arnau. Aquesta sang és del meu company Sergi i podem observar com l'unic cas en que la sang s'ha aglutinat ha sigut amb l'anticos-D, per tant pertany també al grup sanguini 0-.

Aquesta imatge ens mostra un cas diferent dels dos anteriors i així podem comparar els diferents resultats. La meua companya Carmen es del grup sanguini A-, ja que l'unic cas en que la sang s'ha aglutinat ha sigut amb l'anticos A. En aquest cas pot donar sang a persones amb el grup sanguini A-, A+, AB- I AB+. I pot rebre sang de persones amb grup sanguini A+ I 0-.

A continuació us deixe una taula per a saber cada grup sanguini a qui pot donar i de qui pot rebre.

Grup sanguini	pot donar a	pot rebre de
A+	A+ AB+	O+ O- A+ A-
A-	A+ AB+ A- AB-	O- A-
B+	B+ AB+	O+ O- B+ B-
B-	B+ B- AB+ AB-	O- B-
AB+ (Receptor universal)	AB+	Tots
AB-	AB+ AB-	AB- A- B- O-
O+	A+ B+ AB+ O+	O+ O-
O- (Donant universal)	Tots	O-

MESURA DEL POLS 31-01-2017

El pols arterial és la pulsació provocada per l'expansió de les artèries com a conseqüència de la circulació de sang bombada pel cor. S'obté en general en parts del cos on les artèries es troben més properes a la pell, com en els canellsi en el coll.

L'objectiu d'aquesta pràctica era observar les diferències que es produeixen entre el pols d'unes persones i d'altres, depenent de factors com la pràctica habitual d'esport o si es una persona fumadora o no. Per això ens vam medir primer que res el pols en estat de repós. Tot seguit vam muntar i baixar escales durant un minut, i al acavar l'activitat ens vam medir el pols, per a comparar-lo amb el d'abanç. El pols el vam medir cada ú a una part del cos, jo per exemple a la zona del coll, on estan les artèries caròtides amb els dits.

	Esportista (6) dies	Esportista (4) dies	Fuma	Pulsacions en repòs	Pulsacions en activitat
Alba Canet			NO	68	124
Amara			NO	72	112
Carmen		SI	NO	62	80
Maria Senabre	SI		NO	68	104
Sergi			NO	72	126
Christian			NO	76	116
Maria Guarner			NO	72	84
Alba Miñana			NO	64	94
Clara		SI	NO	60	112
Isaura			NO	74	120
Arnau		SI	NO	58	100

Aquests són els resultats que vam obtindre tota la classe. 
Els meus van ser:
-En repòs 60 
-Després de l'activitat:112

En el cas de persones fumadores o no, no podem comprarar res, ja que ningun company de classe fumava. 

Als esportistes com Arnau, Carmen i jo, es pot observar que el pols en repós esta per baix de la mitja. Aço ens podria indicar que realitzar esport fa que les pulsacions per minut baixen i el cor bategue més lent. 

Després de realitzar l'activitat de pujar i baixar escales, podem observar els resultats que vam obtindre i deduir que les persones que realitzen alguna activitat diariament tenen menys variació de  pulsacions en repós que després de realitzar una activitat física que les persones sedentaries. Exeptuant a dos persones: Maria Guarner i Alba Miñana, que les seues pulsacions en repós i després de l'activitat tampoc han sofrit grans canvis.

Al acabar aquesta pràctica vam arribar a la conclusió que les persones esportistes com Maria, Carmen, Arnau i jo tenim menys pulsacions en repòs i després de realitzar l'activitat de pujar i baixar escales. 

PUNTS DE POLS COMUNS:

• Pols radial: localitzat al costat de la canell més proper al polze.
• Pols ulnar: localitzat al costat del canell més proper al dit xicotet.
• Pols carotidi: localitzat al coll. La caròtide s'ha de palpar suaument, ja que estimular els seus vasos receptors amb una palpació vigorosa pot provocar bradicària severa o fins i tot aturar el cor en algunes persones sensibles. A més, les dues artèries caròtides d'una persona no s'han de palpar simultàniament, per evitar el risc de síncope cerebral.
• Pols braquial: localitzat entre els bíceps i els tríceps, al costat medial de la cavitat del colze; utilitzat sovint en infants, en lloc del pols carotidi..
• Pols femoral: localitzat a la cuixa.
• Pols popliti: localitzat sota el genoll a la fossa poplítia.
• Pols dorsal del peu: localitzat a l'empenya del peu.
• Pols tibial posterior: localitzat darrere del turmell sota el mal·lèol medial.
• Pols temporal: localitzat sobre la templa, directament davant de l'orella.

FREQÚÈNCIA CARDÍACA

La freqüència cardíaca és el nombre de batecs del cor o pulsacions per unitat de temps. La seva mesura es realitza en unes condicions determinades de repòs o activitat i s'expressa en batecs per minuts. La mesura del pols es pot fer en diferents punts, sent els més habituals el canell, al coll o al pit. Amb independència de la tècnica de mesura, el procediment que es recomana seguir, per evitar errors en la mesura i perquè els valors obtinguts siguin comparables, és el següent:

1. Mesurar la FC en condicions de repòs, en un local a temperatura ambient (20-24 °C) i en posició asseguda.
2. Realitzar la mesura de la FC mitjançant palpació física 1 minut abans de fer la mesura de la pressió sanguínia.
3. Repetir dues vegades el mesurament i calcular el valor mitjà.

És molt important l'esport ja que mostra l'adaptació a l'exercici que es va produint en l'esportista.

La freqüència cardíaca en repòs depèn de la genètica, l'estat físic, l'estat psicològic, les condicions ambientals, la postura, l'edat i el sexe. Un adult sa en repòs té generalment el pols en el rang 60-100. Durant l'exercici físic, el rang pot pujar a 150-200. Durant el son per a un atleta jove en repòs, el pols bé pot estar en el rang 40-60.