dilluns, 5 de desembre del 2016

Aconsegueixen un embaraç amb un transplant de cél·lules mare.

Una dona aconsegueix un embaraç mitjançant un transplant de cèl·lules mare.



La pacient,amb baixa reserva ovàrica,fou sotmesa a una nova tècnica.L'hospital la Fe de València desarrolla una teràpia que combateix l'esterilitat amb el transplant de mèdula.
María durant la ecografía que va confirmar el seu embaraç.
 Hospital La Fe de València.








El procediment consisteix en un autotransplant de les cèl·lules formades dins de la mèdula òssia, que es dirigeixen als ovaris per estimularlos i promoure la generació de gametes femenines.
Ja siga per factors genètics, per l'edad o per hàbits poc saludables com el tabaquisme, hi ha dones que quan intenten tindre un fill el número d'òvuls és tan reduit que tenen molt poques probabilitats de quedar-se embaraçades de forma natural. Un 20% de les que acudeixen a trataments de reproducció asistida tenen aquest problema.
Maria, la dona de aquesta notícia ens conta que va decidir tindre un fill i va anar al centre de planificació familiar i el metge li va dir que deixara de prendre els anticonceptius i que si als sis mesos no estava embaraçada tornara a la consulta. Va deixar passar el temps i no va obtindre ningun resultat nou i per tant va començar amb les ecografies i anàlisis, i finalment el problema era que tenia baixa reserva ovàrica. Va anar a l'Hospital La Fe de València. Alí la van sotmetre al programa de fecundació in vitro, pero els resultats no van ser bons degut a la baixa reserva de Maria.

La tècnica replica una teràpia que s'empra per tractar certs tumors com leucèmies o limfomes i que consisteix en infondre en el torrent sanguini les cèl·lules que donen lloc als diferents tipus cel·lulars de la sang que prèviament s'han extret de la sang dels pacients.

En el cas dels malalts de processos neoplàsics, l'objectiu consisteix a recuperar la funció normal de la medul·la òssia.



En este cas el tratament te un objectiu diferent. La transfusió de progenitors 
hematopoètics es canalitza a través de un catèter que s'introdueix per l'artèria femoral i es dirigeix a
l'ovari per estimular la producció de ovòcits. Durant els mesos següents es monitoritza a les dones per observar si milloren els marcadors de reserva ovàrica, els nivells de la hormona antimulleriana i el recompte de fol·licles, moment en el que s'aprofita per estimular els ovaris i extraure ovòcits.

Fonts d'informació:











DIGESTIÓ BUCAL DEL MIDÓ 22-11-2016

La saliva és un líquid que es fabrica en la boca entre un 1 i un 1'5 litres al dia. Formada principalment d'aigua i de més substàncies químiques. Produit per les glàndule salivals e involucrada en la primera fase de la digestió. La saliva pot ser el mitjà de contagi d'enfermetats en humans.

Materials:
  • Tubs d'assaig
  • Midó
  • Saliva
  • Bany maria
  • Vas de precipitats
  • Reactius de fehling
  • Reactius de lugol
  • Pipeta
  • Pinça 
  • Tripode i reixeta
  • Materilas utilitzats.

Fotos dels materials de la pràctica feta per Sergi.

Per començar vam posar entre 1 i 2mL de saliva en 6 tubs.  En dos dels tubs vam fer la reacció del lugol i del fehling. Els vam calfar amb el metxero i vam observar que no van canviar de color i per tant no es va produir la ruptura de les mol·lecules.Tot seguit vam preparar el vas de precipitat posant aigua i calfant-lo amb el metxero fins que aconseguira la temperatura desitjada. En els altres 4 vam posar la mateixa quantitat que hi havia de saliva de Midó. A continuació els vam col·locar en el vas de precipitat amb aigua a 37º i vam deixar dos d'ells 5 minuts i els altres dos 10 minuts.  Quan vam traure els dos primers vam observar que els dos resultats am fehling van donar negatius encara que haveren tingut que ser positius.Però al deixar-los uns minuts en repós vam apreciar com van canviar de color el que ens indica que podria haver reaccionat més tard.
Foto de la pràctica de Sergi.
 Els tubs estan dins dels vas de precipitats a una T de 37º.


Resultats de la pràctica.

Aci estan tots els resultats que vam obtindre al realitzar la pràctica.

Resultats de la pràctica.

 Els resultats que ens haveren tingut que donar serien els següents:


FEHLING
LUGOL
SALIVA
-
-
MIDÓ
-
+
SALIVA+MIDÓ 5’
+
-
SALIVA+MIDÓ 10´
+
-

La funció que fa la saliva és humitejar els aliments i fa que tragar-los siga més fàcil. També ajuda en el procés de la digestió, abanç de que els aliments arriben a l'estomac, la saliva comença a descomposar-los al mateix temps que estan en la boca. Aço ho fa amb l'ajuda dels enzims, unes subsàncies químiques que estan en la saliva.
L'objectiu d'aquesta pàctica era observar si la saliva conté midó, que és la forma principal de la dieta de carbohidrats.


Fonts d'informació:
 https://es.wikipedia.org/wiki/Saliva

http://kidshealth.org/es/kids/spit-esp.html?WT.ac=k-ra

diumenge, 4 de desembre del 2016

OBSERVACIÓ DEL TEIXIT MUSCULAR 16-10-2016

El teixit muscular està constituït per cèl·lules molt especialitzades les fibres musculars o miòcits. Presenten la propietat de contraure's.Es fan xicotets en rebre un estímul nerviós i es relaxen en acabar l'estímul. La capacitat de contraure's és deguda a l'existència, en el seu citoplasma, d'una sèrie de proteïnes contràctils: l'actina i la miosina. Aquestes cèl·lules s'agrupen formant els músculs els quals, junt amb l'esquelet, són els responsables dels moviments dels organismes animals superiors.
Hi ha 3 tipus de teixit muscular: l'esquelètic, cardíac i el llis. En aquesta pràctica anem a observar el teixit esquelètic del pernil.

Materials:

  • Pernil
  • Pinces
  • Bisturí
  • Microscopi
  • Metilé
  • Porta-objectes
  • Cobre-objectes
  • Taula de dissecció
Observem ací imatges dels materials
del meu company Sergi.

En primer lloc vam tallar un tros de pernil amb el bisturí i amb l'ajuda de les pinces el col·locàrem al porta-objectes i el vam estirar de manera que quedara ben repartit per tot el lloc.



Després vam afegir el tint de metilé i el vam deixar que actuara durant 10 minuts.
Quan va passar el temps d'espera, vam col·locar el cobre-objectes damunt i el vam observar al microscopi en diferents augments.


Pernil cobert de metilé.

Augment de 4.
Augment de 10.














Observant al microscopi els resultats.

L'objectiu d'aquesta pràctica era observar la forma de les cèl·lules que hi ha en el teixit muscular, de forma allargada i es localitzen dins del citoplasma.
El teixit muscular esqulètic està format per cèl·lules molt llargues, cilíndriques , amb nombrosos nuclis situats a la perifèria i provinent de la fussió de cèl·lules.

Aquest teixit forma els músculs que s'insereixen als ossos i que mouen l'esquelet així com , també, els ulls i la llengua. És estimulat pel sistema nerviós central i la contracció és ràpida i voluntària.


Fonts d'informació:

Llibre de Biología 1 Batxillerat editorial ECIR.

DETERMINACIÓ DELS GLÚCIDS 15-11-2016

Els glúcids són biomolècules orgàniques formades per carboni, hidrogen i oxigen. Exerceixen en els éssers vius funcions energètiques o estructurals , com proporcionar energia i formen part de estructures cel·lulars. Els monosacàrids: són la glucosa i la fructosa. Els disacàrids: sacarosa,lactosa... Els polisacàrids com el midó.

·Materials:
  • Glucosa
  • Sacarosa
  • Midó
  • Fructosa
  • 8 tubs d'assaig
  • Gradilla
  • Fehling A i B
  • Metxero
  • Pinça
  • Lugol
  • Pipeta
  • Observem ací el lugol i el fehling amb els que
    realitzarem la pràctica.
Foto realitzada per la meua companya Carmen. Podem observar
la glucosa, fructosa, sacarosa i midó.



Per començar la pràctica vam posar en una gradilla 8 tubs d'assaig i cada mostra la posavem en dos tubs diferents. Tot seguit a un dels tubs que contenia la mateixa mostra li vam fer la prova del Fehling, afegint primer fehling A i despres la mateixa quantitat de fehling B i ho calfarem al metxero amb l'ajuda de les pinces. Ho deixavem un temps fins obervar si canviava de color. Si canviava a roig-taronja el resultat es positiu. Si no canviava de color i es quedava en blau-verd era negatiu.
A una de les mostres vam posar lugol, i observavem si canviava de color o no. Si canviava a morat o blau fosc era positiu i si no canvia negatiu.


Podem observar com calfavem els tubs per a obtindre el resultat

Aquesta imatge és de la p`ractica del meu company Sergi on podem
observar com sols el midó amb el lugol va canviar de color.

Observem una foto de tots els resultats de la pràctica
realitzada pel meu company Sergi.
Aquests són els resultats que vam obtindre al relitzar la pràctica:




Fehling Lugol
Glucosa + -
Fructosa + -
Sacarosa - -
Midó - +


Per a ampliar aquesta pràctica he triat dos aliments i he afegit a cada un unes gotes de betadine.
Les galetes contenen midó ja que la reacció ha donat positiu i ha canviat de color. En canvi el pernil dolç no conté midó ja que ha donat negatiu i no ha canviat de color.

Galetes i pernil dolç amb unes gotes de betadine.

Fonts d'informació:
Llibre de Biologia i geologia 1 Batxillerat editortial ECIR.







OBSERVACIÓ DE LA SANG 26-10-2016

La sang és un teixit líquid que recorre l’organisme, a través dels vasos sanguinis, transportant cèl·lules, tots els elements necessaris per dur a terme les seves funcions vitals (respirar, formar substàncies, defensar-se d’agressions). 

Materials:
  • Alcohol
  • Cotó
  • Llanceta estèril
  • Eosina
  • Microscopi
  • Placa petri
  • Cobre-objectes
  • Porta-objectes
  • Hematoxilina
  • Comptagotes
Foto del meu company Sergi.


En primer lloc ens vam netejar amb alcohol que vam posar al cotó la part de dalt del dit on anavem a punxar-nos amb la llanceta estèril.
Vam col·locar la sang que vam traure al punxar-nos sobre el porta-objectes i la vam repartir per tot de manera que quedara una pel·lícula de sang, procediment que s'anomena frotis.
Tot seguit amb el comptagotes vam posar sobre la sang unes gotes d'hematoxilina. Als 15 minuts, quant aquesta ja va actuar sobre la sang vam deixar caure amb el comptagotes aigua per a eliminar la hematoxilina sobrant.


Ací observem algunes imatges del procediment.

Per finatlitzar vam afegir unes gotes d'eosina sobre la sang i al cap d'uns minuts vam col·local el cobre-objectes i ho vam observar al microscopi en diferents augments. 

Augment de 10
Augment de 40.

La sang transporta els principis nutritius des de l’aparell digestiu fins a les cèl·lules, d’on es recullen també les substàncies de rebuig per eliminar-les gràcies als ronyons, el fetge i altres òrgans d’excreció. També és l’encarregada de regular el transport de l’oxigen i l’eliminació de l’anhídrid carbònic. Té un paper important en funcions com la coagulació, la immunitat i el control de la temperatura corporal.
La sang està formada per: glòbuls rojos,s’encarreguen de transportar l’oxigen des dels pulmons fins a la resta dels teixits. Glòbuls blancs,defenen l'organisme contra l'atac de bacteris, virus, paràsits i fongs. Plaquetes, participen el la protecció de la paret dels vasos sanguinis per a impedir el sagnat al lloc de la lesió i ajuden a la cicatrització de les ferides.

Fonts d'informació:




OBSERVACIÓ D'ADIPÒCITS. 15-10-2016

El teixit adipós deriva del teixit conjuntiu i es caracteritza per l'escassetat de fibres i el predomini d'adipòsits. És un teixit de reserva alimentària, es col·loca davall de la pell, entorn de alguns órgans interns com el cor i els ronyons, i en la medul·la groga o moll dels ossos.


Materials utilitzats:
  • Porta-objectes
  • Sudan III
  • Microscopi
  • Pinces
  • Llanceta
  • Cobre-objectes
  • Cansalada
  • Taula de dissecció

Podem observar alguns dels materials utilitzats.

En primer lloc vam tallar un tros de cansalada i el vam posar sobre el portaobjectes i amb les pinces el vam repartir per a que quedara repartit per tot per a observar-lo millor al microscopi. Li vam afegir dos o tres gotes de Sudan III per a tintar el teixit. Vam esperar uns minuts per a que fera efecte i col·locàrem al sobre el cobre-objectes. Tot seguit vam observar en distints augments el teixit.




Observació del teixit al microscopi amb
un augment de10.
Observació del teixit al microscopi amb
 un augment del 4.
Una foto meua observant els resultats al microscpi.



El teixit adipós conte unes cel·lules anomenades adipòsits i la seua funció principal és emmagatzemar energia i també genera greixos ja que es un órgan endocrí. S'encarrega de protegir els órgans del nostre cos i altres estructures. 
Son cèl·lules redones i existeixen dos tipus d'adipits, el blanc i el marró, que cada un forma un tipus de teixit adipós.

L'objectiu d'aquesta pràctica era observar  les cèl·lules que formen el teixit.